login
Inicia sessió

register
Registra't

Evolució.flog.cat

pors



Quant era mes menut, cada cop que em trobava a cert individu, rebia de valent ...

Però per estrany que pareguera no tenia por, al final fins i tot em reia ...

Encara que cert dia vaig acabar en l'hospital sense sentir res per una orella ...

Em donava llastima aquell noi ...



Però ara, per primer cop sent que es tindre por, tindre por de veritat ...

La majoria de la gent no l'entendrà, no entendran perquè tinc eixa por ...

però no m'importa, es part de mi, i jo millor que ningú la entenc, la conec ...

No la vaig a descriure perquè es massa personal ...

Però si sentireu el mateix que jo, es com estar en el fons marí amb els peus encadenats al fons ...

L'únic que podeu fer es deixar que passe l'onada, i amb el temps esperar que desaparega per complet ...

Comentaris (1)25-03-2012 23:10:24

temps

 

 

 

Avui fa quasi tres mesos desde que vaig provar els teus llavis per ultima vegada. Sent un desig irrefrenable de tornar a fer-ho. Crec que sols podeu comprendre el que sent si heu estat perduts dies al desert sense poder provar l'aigua.


Necessite tornar a sentir la teva pell, tornar a notar les teves carícies. Tornar a sentir que el món desapareix quant em besses el coll.


Però hi ha una cosa que necessite per damunt de tot. Necessite tornar a vore el teu somriure, sentir eixa sensació que sols tinc quant estas al meu costat.


No saps el que et puc arribar a enyorar ... Crec que sols teu podré mostrar quant ens tornem a trobar. Llavors teu podré mostrar amb un idioma que no es pot pronunciar, amb un idioma que deixa muts als mes xarlatans.


Llavors comprendràs quant et puc arribar a estimar ...

Comentaris (2)21-03-2012 20:42:25

marques ...

 

En major o menor mesura, les persones que coneixes durant la teva vida et van marcant. Deixen un emblema, una marca o mes bé, deixen unes sensacions.



Cada sensació es diferent. Hi han que perduraran tota la vida, mentre que d'altres sols duraran uns dies.



Les que mes fascinació m'inspiren, són les que malgrat que has viscut males experiències amb eixa persona, no pots traure-la de la teva vida. Si no la sents prop, si no mantens viu el contacte, sents que a la teva vida falta alguna cosa, no estas complet.



Eixes sensacions poden fer-te accelerar el cor en determinats moments, poden fer estremir el teu ésser e inclús treure't un somriure el pitjor dels teus dies.



Malgrat la meva escassa existència, he viscut quasi tots els tipus de sensacions, en part per la meva forma de ser, de veure i sentir el món que em rodeja. M'han ajudat a prendre decisions que no creia que poguera prendre, m'han ensenyat el vertader significat del que vol dir estimar, en totes les seves variants.



Encara que sone estúpid, eixes marques m'han demostrat quines persones son importants per a mi, quines no puc traure per res del món de la meva vida, encara que algunes d'elles potser o fagen.



Però això es part de la vida, la gent ve i va, però algunes d'aquestes persones et deixaran marques que no s'esborrarán amb el pas del temps.

Comentaris (2)21-03-2012 20:37:13

Feliç San Valentí (L)

 

Comentaris (8)14-02-2012 20:42:52

dolços somnis

 

Porte molt de temps sense dormir be. Mes impossible adormir-me a una hora "normal", però no sols en cap de setmana sinó durant tota ella.

I una vegada m'aconseguisc adormir puc arribar a estar mes de 15 hores al llit, sense ni adonar-me'n. M'alse adolorit per haver estat tant de temps al llit, però no puc evitar-ho.

No se que faré ara quant comence el segon quatrimestre, crec que aniré adormint-me per la facultat ...

No se ... avui no estic molt inspirat que diga'm per a escriure, porte uns dies mal ... Necessite ...

En fi, vaig avore si trobe informació i dibuixos per al tatuatge que em faré en "breves"


Bona nit a tots

Comentaris (0)22-01-2012 03:28:40

histories ...

 

La meva pell recorda tot el que vaig sentir, les sensacions tan intenses que vaig viure ...

Recorde el primer dia que et vaig vore, em vas parlar i cuasi que no em sortien les paraules ...

Passaven els dies i et veia passar per davant de mi, sense atrevir-me a dir res ...

Feia coincidir els meus descansos del treball amb els moments que estaves davant del meu treball només per voret, per estar prop de tu ...

Un dia em vaig enterar que la meva germana et tenia al tuenti i de seguida et vaig agregar, no se ben be el que et diria, però sentia que tenia que fer-ho ...

Vam començar a parlar, al principi no confiaves en mi, però poc a poc et vas anar obrint mes i mes, i al final ens vam fer bons amics ...

Bromejavem sobre anar a dormir un a la casa del altre, sobre si jo dormiria al teu sofà ... però poc a poc em vaig soltar i et vaig dir que dormiria al teu llit ...

Tu com sempre fent-me la punyeta em vas dir que llavors tu dormiries al sofà ...

Llavors un dia em vaig agobiar en el treball, veia que cuasi tots anaven en contra meva, i vaig acabar plorant en un racó apartat del teu poble ... fins que tu vas vindre, i sense pensar-teu dues vegades em vas dir que me'n anará en tu de festa, que no valia la pena estar així per eixa gent ...

Em vas presentar als teus amics i ens em vam anar tots de festa. Em vas agafar de la mà, bromejaves amb les amigues del meu cul, i em miraves amb una mirada cautivadora ... però clar ... jo no soc tan atrevit com deuria ...

Vam seguir parlant ... i un dia et vaig dir el que sentia, va ser molt extrany perque vaig sentir que tot s'habia acabat ... sempre vas ser tan misteriosa que no podia entendre el que volies ...

Quant ja ho habia donat tot per perdut em vas dir de quedar en persona per a parlar-ho ... i així ho vam fer. Vam quedar en un poble neutral, ni el teu ni el meu ... i vam passetjar per els carrers parlant de tot, menys del que teniem que parlar ...

I llavors em vas adelantar el pas, i jo em vaig quedar un poc per darrere. En eixe moment sols veia la teva mà, no se de on, però em van sortir les suficiens forçes i agalles per agafar-te eixa mà, i estirar-te cap al meu pit ...

I besar-te, feia tant de temps que dessitjava besar-te ... vam seguir caminant ... no sabiem que dir ... però jo no podia deixar eixos llabis i et vaig tornar a besar ...

Habiem quedat per a parlar, i per anar al cinema ... però ens vam quedar tota la vesprada mirant-nos el un a l'altre als ulls, besant-nos, i bromejant ... les 12 birres que ens vam fer ... van fer el seu paper ... pareixia que anavem a follar allí mateix ... però no ... per increible que parega i per poc que vos ho cregau ... sols volia tindre-la a prop, sentir la seva pell en contacte amb la meva ...

Llavors vam seguir quedant, quant acabava de treballar per la nit, quedavem, a l'hora de esmorzar quedavem ... no podiem fer molt, perque el teu poble es petit .. i no volies que la gent començara  a parlar, si no era perque teniem algo serios ...

Però nosaltres ens besavem, a la vista de la gent, però amagats ...

Recordaré el sopar de empresa que vam fer a la teva casa, em vas dir que t'acompanyara a traure al gos, ningú sospitaria de res ... ni tansevol jo ... però a la porta de t'acasa on ningú ens podia vore ... quant jo em pretenia a exir, tu em vas estirar, em vas donar mitja volta i em vas besar com si no hi hagues demà ... en eixe mateix rebedor on pocs dies després em donaries aquell abraç que em va fer recorrer un calfred per l'esquena ...

Ni el dia en el que estaven els teus amics a la teva casa, i ens besavem per cada racó amagats, esperant que no ens descobriren ...

No oblidare mai el massatge que em vas fer, justament al moment de acabar, em vas mosegar el coll ... Va ser una de les experiències mes increibles que he sentit a la meva vida ...

També recordaré el dia que em vas dir que els teus pares se'n habien anat de casa i que no tornarien fins tart ... i em vas dir que anara a t'acasa, i així ho vaig fer ... en meitat del comedor ... amb menys roba de la que vaig portar ... i els teus pares pujant per l'escala xDxD Cuasi ens van pillar ... o almenys ho van disimular ...

Tampoc oblidaré el dia que vam fer l'amor, eixe va ser el dia que em vas dir "t'estimo" per primera vegada ... tenia el cor a 3000 revolucions, però en sentir-ho em va invadir una calma increible ... et vas quedar gitada sobre el meu pit, podia sentir les teves respiracions, podia notar la teva pell damunt de la meva ... i tot va culminar cuant t'en vas anar a fumar a la finestra, sols amb una camisa posada ... i jo et vaig abraçar per darrere sense res al damunt ... i tu vas somriure ...

Després deixe dia tot va anar a pitjor ... vam començar a discutir ... i tu et vas asustar i vas decidir que tot habia acabat ... i se'm va caure el món a sobre un altre cop ...

La meva pell sempre recordará totes les sensacións que va viure aquell estiu ...

 

SENSASIONS QUE MAI ES TORNARÁN A REPETIR AMB TU ...

Comentaris (0)16-12-2011 01:49:24

"Martes y trece"

 

No soc una persona que crega en fantasmes, ni mites, ni supersticions. Alguns els trobe interesants, però res fora del simple entreteniment ...


Però anem a repassar aquest dia, aquest dia amb eixe simbolis-me que comporta ...


Ens despertem, feliços, il·lusionats, sabent que tal dia com avui però dos setmanes mes endavant, arribara el dia que estas esperant ...

Eixe dia que dessitges tant ...

Passa el dia, et sents afortunat, veus a una persona que necessita una targeta del metro, a tu ten sobra una ...

Perquè no donar-li-la?

Arribes a la universitat, passa el temps, discutixes en una persona que es molt important per a tu. No saps ben be perquè, no ho enten ...

Passes les hores pensant en perquè s'ha enfadat de eixa manera ...

Arribes a casa, ho aclarixes a la vostra manera ...

Tot parèix que s'ha calmat ...

De repent en meitat de una conversa apareixen unes paraules que no t'esperes ...

"No estem sortint, estem junts ... però no es el mateix ..."

Et posen nervios, t'exalten una mica ... però res a vore amb el que t'espera a continuació

Entres a una xarxa social, veus un nou article que et crida la atenció ...

El llegixes ... pobre idiota ... això es el que et falta a tu avui ...

Veus frases com:

"només sé que per una vegada des de fa molt de temps em ve de gust no pensar-te"

" És senzill, ho sé perquè dubto molt que ho hagi de passar pitjor del que ho he passat."

" encara que tampoc em facis gaire cas .. Jo sóc de segons quins dies."

" i al dia següent puc estar plorant per tu."

" i que la meva felicitat no depengui de tu"


Frases com aquestes et recorden el que ja vas passar ...

Et recorden els moments de angustia que senties al vore que la persona que era mes important per a tu diu que estima a algú altre ...

Ja has passat per aí, saps el mal que fa, et va passar quant vau "començar" ...

I diuen que el esser humá es l'unic que tropessa dues vegades en la mateixa pedra, tal vegada tinguen raó ...


Supose que estarás pensant ... Tampoc es per a tant ... no se perquè et poses així ...


I jo et dic ...


Imaginat per un moment que entres tu a eixa xarxa social ...

Imaginat que veus tu un article meu ...

Imaginat que dic que encara estime a algú ...

Que no passen dies sense que plore la seva perdua ...

Que del meu coixí es podria recollir la mateixa cantitat d'aigua que hi ha a l'oceá ...

Que no la puc llevar del meu cap ...


Imagina totes eixes paraules que has escrit, tant d'un com de l'altre ... e inclús algún d'un tercer m'entres "estaves" en mi ...

Imagina totes eixes paraules però escrites per mi i dirigides per a x persones que no son tu ...

Imagina com et sentiries ... Encara que simplement imaginant-ho no crec que entengues la pressió al pit que s'arriva a tindre ...


Em vas dir fa poc "M'ha dit R. que passaria si encara estimares a M., y m'ha entrat molta por només de pensar-ho", ara agafa eixa por ... i multiplica-la per el que et done la gana ... perquè ben be no sabria donar-te un numero, però ja et dic que es elevat ...

Parèixes una persona madura, i mes tinguent en compte la edat que tens ... Però no crec que et pares a vore les consequències dels teus actes ...



Comentaris (0)14-12-2011 02:25:18

Conexión

 

 

 

A veces nuestras vidas chocan de la forma más extraña posible, no entendemos lo que está pasando, solo lo sentimos. Muchas veces no somos capaces de asimilarlo, no lo entendemos. Muchas veces lo dejamos escapar, porque seamos sinceros, las personas tenemos miedo de lo que no conocemos, creemos que eso nos va a hacer daño por el simple hecho de no entender que es lo que es. ¿Quieres que te diga un secreto? Las mejores cosas son las que no esperas, son las que llegan por sorpresa y sin avisar, imagínate estar sentado en la parada del autobús y ver llegar a una chica, no es tu tipo de chica, es despreocupada, tiene el cabello por hacer, lleva una camiseta ancha y de un grupo de metal, tiene pircings, ¿Qué es eso?. Tu eres más de chicas “pijas”, bien peinadas, con modelitos que se han comprado en tiendas como breshka o cualquier tienda de moda.

Pero notas algo, te sientes atraído por esa persona, no lo entiendes, crees que no es lo tuyo, pero lo notas, es una sensación que no has tenido con las otras chicas con las que has estado, no lo entiendes, no le haces caso. Puede que esa chica en especial hubiera sido perfecta para ti, si solo le hubieras dado una oportunidad, pero claro, no te vas a arriesgar a ver algo que no conoces. Los perjuicios son una clara evidencia de lo que digo, no es como yo, no es como la gente con la que suelo relacionarme y que se como actúa, seguro que son malas personas, ¡ESTAN LOCOS!

Y eso es solo un ejemplo, seguro que si te paras a pensar has vivido millones de situaciones diferentes en las que has notado algo, es como una chispa que se enciende en tu interior, como un escalofrió que te recorre el cuerpo, y apuesto lo que quieras a que casi nunca le haces caso.

¿Sabes? Se dice que todas las personas están conectadas, que tienen algún tipo de conexión entre ellas. No sé hasta qué punto puede ser esto cierto, pero lo que si ves es que los animales están conectados con el mundo, tienen un instinto, algo que les dice que está pasando, algo que los conecta. Sino fíjate en las catástrofes naturales, los animales huyen del peligro antes que ocurra, algunas veces con éxito i otras no, pero lo notan antes de que pase. Las personas perdimos ese “algo” hace mucho tiempo, o tal vez no lo hayamos perdido y simplemente hemos parado de escucharlo.

Y a veces, solo a veces… Ese “algo” te recorre todo el cuerpo como un escalofrió, intentando decirte algo.

Si te puedo dar un consejo en esta vida sería: " Sigue las pistas que se ocultan en la noche "

Comentaris (3)10-12-2011 02:25:36

barretja de sentiments

 

No se el que vull ...

No se que es el que em demana el meu cor ...

El meu cervell em diu una cosa, però el cor em diu un altra ...

I el pitjor es que no se que vol ...

M'he llegit els mes extensos manuals ...

M'he tragat documentals i videotutorials ...

Tot per intentar entendre que es el que li passa ...

Que es el que li fa mal ...

No entenc que es el que em demana ...

Se suposa que tindria que saber-ho ...

Es part de mi, però no entenc els missatges contradictoris que em dona ...

O tal vegada tinga por del que em vol dir ...

Tal vegada no vulga reconèixer el que em demana per por ...

Sent un calambre al cor ... Una energia, una idea que vol sorgir ... 

Però no la deixe ...

El meu cervell li impedix el pas ...

Sols vull seguir endavant ...

Perque no em deixes seguir endavant?

Comentaris (2)07-11-2011 22:53:53

un conte per no dormir

Eternitat ...

Eixa paraula s'usa de forma abusiva ...

Gairebé sense parar-se a pensar en el que realment vol dir ...

"T'estima-re per sempre princesa" ...

"Serem amics per sempre" ...

Totes eixes frases es diuen sense pensar en el que volen dir de veritat ...

En realitat, res es etern ...

Els amors venen i se'n van i les amistats es van desgastant amb el pas del temps ...

Inclús els vincles familiars van perdent la seva força ...

Llavors perquè la gent diu totes eixes frases?

Supose que perquè en aquell moment sent que es impossible que això que sent acabe o simplement per fer feliç a l'altra persona ...

L'altra persona també sap que no serà per sempre ... Però li agrada sentir això ...

Els humans som així ...

Diuen que els homes no entenem a les dones ... Però en realitat les humans no ens entenem a nosaltres mateixos...

Llavors, no tindríem que dir-ho?

No ho crec ...

Eixes paraules fan que l'altra persona es senta feliç, il·lusionada ...

Fan que li brillen els ulls, que canten els ocells ...

El poder de eixes paraules no radica en el seu significat, sinó en la calidesa del que et transmeten ...

De el sentiment de sentir-te especial per a l'altra persona, per a la persona que vols ...

Però si tot això acaba ... No intentes trencar els records amb el "em vas dir que era per sempre ..."

Perquè com ja t'he dit ... res es per sempre .. i tu ho saps molt be

Comentaris (6)05-11-2011 22:12:24

un nou pas

 

Com ja vaig dir, aquell era el ultim article d'aquell blog ...

Però crec que no em vau entendre del tot, no pensava marxar d'aquesta xarxa ( no es desfareu tan fàcilment de mi :P) ...

Tornant al tema d'aquesta entrada:

Aquest blog
 es una continuació del d'abans ...

Una millora com aquell que diu ...

Amb un enfoc un poc diferent, ja que la meva visió del món ha canviat una mica ...

En aquest blog continuaré com no, tractant els temes que se m'ocórreguen ...

No se, si serà millor o pitjor que l'altre. Tal vegada igual 

Però es moment de intentar avançar i no quedar-se estancat

Bé ! Ja escriure algun article quant em senta una mica mes inspirat , ja que tinc algunes coses de les que escriure ;)

Comentaris (8)05-11-2011 19:57:35