Quant era mes menut, cada cop que em trobava a cert individu, rebia de valent ...
Però per estrany que pareguera no tenia por, al final fins i tot em reia ...
Encara que cert dia vaig acabar en l'hospital sense sentir res per una orella ...
Em donava llastima aquell noi ...
Però ara, per primer cop sent que es tindre por, tindre por de veritat ...
La majoria de la gent no l'entendrà, no entendran perquè tinc eixa por ...
però no m'importa, es part de mi, i jo millor que ningú la entenc, la conec ...
No la vaig a descriure perquè es massa personal ...
Però si sentireu el mateix que jo, es com estar en el fons marí amb els peus encadenats al fons ...
L'únic que podeu fer es deixar que passe l'onada, i amb el temps esperar que desaparega per complet ...